Crónicas pretéritas: accidente en la Montpart de la Miranda de les Bohigues

Circunstancias de la vida en aquel año funesto que fue el 2008. Unos meses antes mi amigo Gerard había tenido un terrible accidente cuando escalaba conmigo la Pirenaica a la Momia, fracturándose el cráneo en una caída de factor dos en el último largo, el más fácil. Y tres semanas después del accidente aquí descrito nuestra socia Cristina G.G. sufría un fatal accidente en la pared de l'Aeri.

En esta actividad me acompañan Gerard y Rubén, y es la primera escalada que hace Gerard después de unos meses sin escalar. Tenemos claro que seremos Rubén y yo quien abra los largos.

A continuación os adjunto el relato que hizo Gerard, extraído de la web de Cordada. El resultado final fue más que un esguince, pues el radio de mi brazo derecho resultó fracturado, pero lo más extraordinario fue el accidente en sí mismo, algo que todavía no me explico, por muchas vueltas que le doy.

Texto original extraído de Piada - Que li ha passat al mosquetó o segón accident de la cordada

"1 de juliol. Comença l'estiu, amb la seva calor i els seus dies llargs. També les mitges jornades per a uns i per a altres continua la baixa. Tot perfecte per escalar una mica després d'una dura jornada laboral 😂

Ens plantem a les 16h a Can Massana, el Jose, el Ruben i jo. Dubtem si fer l'Anglada-Guillamon a la Cadireta o la Montpart a la Miranda de les Bohigues. La primera, laboriosa i màgica, ens suposarà acabar amb els frontals segur i el Ruben s'ha de llevar aviat l'endemà. La segona, més curta, però amb un diedre maquíssim, també 100% recomanable. Al final guanya la prudència 😞 i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé. Són uns 30 minuts, suficients per haver esgotat quasi les reserves d'aigua.

Després de les voltes i esgarrapades de rigor, trobem l'inici de la via. És un V+ en fred (per dir alguna cosa), així que el Jose comença doncs és el que està més fort. (Jose, me debes una).

Xapa la primera i tots ens quedem més tranquils doncs estava força allunyada. I està a punt de xapar el segon parabolt, quan decideix recular per mirar-s'ho millor. Recupero corda i el Jose s'agafa de la cinta exprés per baixar suaument.

Aquí tot es torça. De sobte el veig volar. En un segon miro al revers i està bé i tinc les cordes ben agafades i el torno a mirar i segueix caient!!! MERDA!!! S'ha sortit la cinta del parabolt!! M'aguacho per evitar que m'embesteixi a la cara (ho sento Jose, ha estat un acte reflex), però el Jose acaba caient sobre meu i d'aquí una patacada a terra. Són segons de pànic i angoixa. Ha picat a terra!! I com a mínim de 6 metres!!

Després d'uns pocs gemecs, el Jose ens reclama la foto tot rient. Bona senyal!! 😄 Està conscient, i sembla que no s'ha trencat res. La sort i el meu cos serrà ens han salvat d'un disgust més gran. Encara tombat a terra el Jose comença a plantejar de fer la via igualment.

No sé què tenen els cops que ens fan dir tonteries... En dos minutets més hem decidit anar cap a l'hospital perquè li mirin el canell que sembla trencat.

Així que entre bromes i gemecs reculem fins al cotxe. Tots els plans de l'estiu estan a l'aire i més val prendre-s'ho amb bon humor. Alguns ni hem tocat roca, la sensació d'estar gafats pesa. Ara només falta saber qui. 🙄 Tants anys escalant i ara ens toca aprendre a base de cops??

El Jose està sencer, però ha patit un esguinç al canell que el deixarà fora de joc un parell de setmanes [nota de Jose: en realidad fue una fractura de radio]. Bueno i també estem tots dos "deslomaos" del cop. Tocarà sortir de festa 😈

Fractura de radi

Per últim comentar que la cinta exprés no es va sortir del parabolt com a mi m'havia semblat, sinó que el mosquetó es va obrir i es va "passar de rosca". Un fet realment inexplicable que si algú ens ajuda a entendre li agrairem. Penjo una foto del mosquetó perquè us feu la idea. Serà denunciable? O és una negligència nostra?

Molta Salut i Molta Sort companys!"